Tenim por a trobar parella?

Tenim por a trobar parella?

Tenim por a trobar parella?

Per PsicoB

El fet de tenir parella no és cap necessitat però forma part del projecte vital de molts de nosaltres. Tot i que és molt important saber estar sol o sola per poder tenir una relació sana, es pot estar utilitzant el "estic molt bé sol/a" com a excusa per no enfrontar les pors que ens impedeixen obrir-nos a l'amor. Amb aquest article us expliquem algunes de les coses que podeu tenir en compte a l'hora de plantejar-vos iniciar una nova relació.

La manca d’autoestima

Per poder establir una relació sana és fonamental que nosaltres siguem els primers en estimar-nos i cuidar-nos. La manca d’autoestima ens pot portar a endinsar-nos en relacions tòxiques, moltes vegades establertes en base a la dependència, que ens generen patiment o que estan abocades al fracàs.

L’autoestima és, doncs, necessària per poder establir límits a les relacions i generar vincles basats en el respecte, la confiança i la reciprocitat.  

Les relacions del passat

Les relacions que hem anat tenint al llarg de la nostra vida condicionen la nostra forma de veure l’amor i les relacions en l’actualitat. D’una banda, pot ser que ens haguem quedat “atrapats” en una relació passada, ja sigui perquè no volíem que acabés o perquè encara no hem pogut elaborar el patiment que va generar la ruptura. I, de l’altra, pot ser que aquest patiment ens hagi portat a tancar-nos per la por a tornar-ho a passar malament.

Per poder obrir-nos pas a una nova relació és necessari tallar amb el passat, gestionar les emocions que va desencadenar el trencament d’aquell vincle i aprendre de les experiències passades per no cometre els mateixos errors.

Els mites sobre l’amor

El concepte d’amor actual està molt vinculat a la idea de l’amor romàntic, un amor idealitzat i carregat de mites que poden estar interferint en el desenvolupament d’una parella sana i satisfactòria. Per exemple:

-        El mite de la mitja taronja: aquest mite es basa en la idea de que com persones incomplertes i, en conseqüència, hem de trobar algú que ens completi per poder ser feliços. La realitat és que ja som persones complertes, amb la habilitat innata d’assolir la felicitat de forma autònoma i que ningú més que nosaltres hauria de suportar la “carrega” d’haver de fer-nos feliços.

-        “L’amor tot ho pot”: acceptar aquest mite com a cert pot fer que suportem actituds intolerables pensant que, al final, l’altre canviarà per amor i això només ens conduirà a un camí de decepcions i frustració. Després de la fase de l’enamorament, que té una base biològica, és necessària certa compatibilitat dels membres de la parella per a que aquesta sigui viable.

-        Mite de la unitat “1+1=1”: creure que, quan dues persones s’ajunten, ho han de compartir tot i fer-ho tot junts. Aquesta fusió pot comportar una pèrdua de la pròpia identitat i l’anul·lació personal.  La realitat és que el més sa és que ambdós membres comparteixin algunes coses, però que no deixin de tenir un espai personal per als seus hobbies o les seves amistats, per exemple.

PsicoB
info@psicob.ad