• +376 814 814

  • info@psicob.ad

Blog

Com parlar dels temes tabús amb els adolescents

Com parlar dels temes tabús amb els adolescents

Per PsicoB

Els adolescents estan han de prendre decisions que influiran en la resta de les seves vides:  prendre o no droga, accedir a tenir sexe sense preservatius, agredir a un company que ens ha molestat, veure massa alcohol...  La única protecció eficaç per al nen es tenir la informació que li permetrà orientar la seva decisió cap a la seva pròpia protecció, sense que els comentaris i opinions dels companys hi tinguin cap influència.

 

UNES RECOMANACIONS FONAMENTALS:

1-      És molt recomanable no esperar que els nostres fills siguin adolescents per a iniciar el diàleg sobre aquests temes. 

2-      No s’ha de mentir mai al nostre fill.

3-      L’ambient de la conversa ha de ser sempre obert,  fer-se des del respecte de la intimitat de l’adolescent: no podem compartir, per exemple, les nostres experiències sexuals o d’abús d’alcohol, com tampoc obligar el nen a explicar-nos la seva experiència.

4-      No hem de forçar el diàleg: si el nostre fill no vol parlar d’un tema concret amb nosaltres, podem trobar un altre adult de confiança amb qui es sentirà còmode per fer-ho.

 

PARLEM DE DROGUES I ALCOHOL

La pressió del grup  per a iniciar aquest tipus de consum i pot representar un repte infranquejable per l’adolescent si no te consciència de totes les conseqüències dels seus actes.  Això serà possible si:

  • Es planteja el tema com una oportunitat de prendre una decisió correcta.
  • S’explica a l’adolescent quines repercussions tindrà la seva decisió a nivell de salut, social i escolar.
  • S’explica a l’adolescent que té dret a dir que no.
  • Com a pares donem l’exemple.
  • Es fomenta les amistats amb influència positiva.
  • En cas de problema no dubtar en consultar un especialista.

 

PARLEM DE SEXE

Els adolescents són molt recelosos de la seva intimitat i hem de ser conscients, com a pares, que no ens demanaran el nostre consentiment per a tenir relacions sexuals, com tampoc ens avisaran ni explicaran res quan ho facin.

Per que aquestes primeres experiències siguin positives i que no posi en perill l’adolescent, tindrem, com a pares, la responsabilitat de:

 

  • Acompanyar a nens i joves en totes les etapes del desenvolupament del seu cicle evolutiu, perquè assoleixin la maduresa afectiva -sexual adequada a l'edat:

 

                                    - Explicar els canvis que apareixen en l’adolescència.

 

                           - Tenir en compte la part emocional de les relacions sexuals i la capacitat d’estimar.

 

                           - Explicar amb naturalitat al nen les seves diferents parts del cos.

  • No eludir la responsabilitat i les conseqüències que poden tenir les relacions sexuals.
  • Diferenciarel que és real del que veuen en les pel·lícules: la pornografia ha de ser diferenciada de la vida sexual real.
  • Donar una informació correcta sobre les malalties de transmissió sexual (sida, hepatitis etc...) i sobre les possibilitats d’embaràs.
  • Explicar com es pot protegir l’adolescent: preservatiu i anticonceptiu oral.
  • Mai parlar de la nostra sexualitat com a adult (el nen no ha de conèixer la intimitat dels seus pares!!!).
  • No imposar que parli de la seva experiència amb els pares si no ho vol. 

 

 

PARLEM DE VIOLENCIA I RACISME

Els nostres fills estan exposats a unes múltiples fonts d’imatges i de situacions de violència i de racisme en la seva vida quotidiana (vídeo jocs, Internet, escola, etc...)

Per això, hem de:

  • Deixar als nens la possibilitatd’expressar els seus sentiments, tan positius com negatius.
  • Donar l’exemple amb uns valors i un discurs de respecte i tolerància envers els altres
  • S’han de controlar els mitjans de comunicació utilitzat pel nen: l’exposició a la violència afavoreix la violència. 

 

PARLEM DE MALALTIA I MORT

Per no fer patir els nostres fills, per a protegir-los, tenim tendències a ocultar les malalties de familiars i a limitar el contacte dels nens amb la mort. D’aquesta forma, els deixem desprotegits per a poder fer un dol complet i/o gestionar el patiment de una persona pròxima al nen.

Com a pares, podem limitar el sofriment dels nostres fills si:

  • S’inicia la conversa en un moment adequat per al diàleg i fora dels esdeveniments de defunció i/o de malalties greus.
  • Proporcionem al nen una informació correcta sobre les malalties més comunes i que apareixen sovint en els mitjans de comunicació.
  • Evitem parlar de forma abstracte: el nen ha de saber que la mort és definitiva i fa part de la vida.
  • No defugim del tema del suïcidi. Es pot utilitzar exemples per facilitar el diàleg.
  • Hem de ser respectuosos amb la reacció del nen i he de deixar-li temps per assimilar els esdeveniments.
PsicoB
info@psicob.ad