Serveis

Consultes més freqüents:

  • El meu fill fa rebequeries.
  • El meu fill no fa cas.
  • El meu fill és molt despistat.
  • Com acompanyar els meus fills en el procés de divorci.
  • El meu fill es droga.
  • El meu fill no vol estudiar.
  • Com gestionar millor les emocions del meu fill.
  • Dificultats d’adaptació a l’escola, a canvis en la família.
  • El meu fill te pors.
  • Com puc estimular el meu fill.
  • El meu fill no vol anar a l’escola (assetjament escolar).

ÀREES I SERVEIS

ÀREA GENERAL

Anomenem Cicle Evolutiu dels infants a aquell període que comprèn des del naixement fins a l’inici de la vida adulta que es produeix després del període adolescent. En aquesta etapa el nen està en constant creixement tant a nivell biològic com psicològic. Les diferents etapes es van succeint amb el pas dels anys i cada edat presenta les seves pròpies característiques.

Les preguntes més freqüents estan relacionades amb: els problemes relacionats amb la son, amb les conductes, la gelosia, les pors...

Durant el cicle evolutiu dels nostres fills, poden aparèixer situacions o conjunts de circumstàncies excepcionals o no esperades, a les quals haurem de ser capaços de respondre correctament.

Aquestes situacions poden ser:  afrontar una adopció, un fill amb altes capacitats o una possible separació de la parella, la defunció d’un esser estimat...

En moltes ocasions els pares o cuidadors tenen dubtes respecte a com tractar diferents problemàtiques que poden sorgir en el dia a dia de cada nen o família tot i que no es tracta de un trastorn, una consulta permet actuar de la forma més optima.

Les altres preguntes més freqüents estan relacionades amb  com ensenyar normes i límits, la necessitat del càstig, els insults, els hàbits, els amics dels nens, ...

Les altres preguntes més freqüents estan relacionades amb   les relacions amb els avis,  quan es poden deixar tornar sol a casa, conflictes en la família, ...

ÀREA ESCOLAR

El mestre o educador amb freqüència se sent sol davant grups d'alumnes que poden presentar conductes disruptives i arrossegar altres. Es fa necessari dotar els docents d'eines pràctiques, immediates, centrades en el moment immediat, per optimitzar el seu treball i afrontar amb més èxit el repte diari que suposa intentar educar en la societat actual.

Les preguntes més freqüents estan relacionades amb males conductes a l’aula, com gestionar al grup, gestió emocional...

Quan el nostre fill presenta dificultats per aprendre, es fa indispensable determinar l’origen del problema.

Les preguntes més freqüents estan relacionades amb dèficit d’atenció a l’aula, problemes de memorització,  una escriptura de mala qualitat, resultats escolars insuficients...

El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH ) és el trastorn de conducta més comuns en els nens i adolescents. En diversos graus , el TDAH pot pertorbar el funcionament personal , escolar , familiar i social. Si no s'identifica i es tracta a temps, pot tenir conseqüències al llarg de la vida adulta.

Les preguntes més freqüents estan relacionades amb problemes d’atenció, com fer que el nen es quedi tranquil, dificultats per acabar les tasques, perd fàcilment les seves coses, l’impulsivitat, dificultats escolars,...

Freqüentment associem inevitablement la possessió d'unes altes capacitats intel·lectuals a l'èxit acadèmic. L’avorriment, la desmotivació, l'aïllament i, fins i tot, la simptomatologia depressiva poden acompanyar aquests nens a partir d'un determinat moment evolutiu quan es fa més evident les seves diferències amb altres iguals.

Les preguntes més freqüents estan relacionades amb l’avaluació del Q.I de l’infant, les capacitats reals que té, si és mandrós...

Adreçats a nens/es amb necessitats educatives especials, problemes d’aprenentatge, hiperactivitat, trastorns de conducta... per ajudar-los a seguir el ritme del curs escolar amb ganes, motivació, eficiència i bon rendiment.

Les preguntes més freqüents estan relacionades amb quan estudiar, com concentrar-se, com planificar el treball pels exàmens, que és un resum, ...

Les altres preguntes més freqüents estan relacionades amb l’assetjament escolar, la manca d’habilitats socials, les males relacions amb els professors...

ÀREA CLÍNICA

Aquesta categoria de trastorns clínics  cursen amb dèficits significatius en les diferents àrees del desenvolupament, de la comunicació i/o relació social, així com un repertori repetitiu, estereotipat i restrictiu de conductes , interessos i activitats.

Les preguntes més freqüents estan relacionades amb la repetició de moviments del nen, la manca d’interès del nen per comunicar amb els altres, si és normal que e l’infant sigui contínuament “en el seu mon”...

Aquesta categoria de trastorns clínics  cursen amb  una alteració significativa del comportament habitual. Es tracta de manifestacions conductuals que limiten o impossibiliten l’infant o adolescent en el seu funcionament personal, familiar o social. No es tracta d'un fenomen transitori sinó persistent en el temps.

Les preguntes més freqüents estan relacionades amb conductes agressives, desafiant, desobediència, d’oposició, ...

Aquesta categoria de trastorns clínics, tradicionalment , sempre s'han associat més a població adulta que a població infantil i juvenil. Avui dia assistim a un augment d'aquestes patologies en població infantil. La importància de detectar-les i tractar-les a temps és de vital importància. Les emocions ( positives i negatives ) i la forma en què el nen les processa serà un dels pilars de la seva personalitat en el futur.

Les preguntes més freqüents estan relacionades amb la tristesa del nen, l’eufòria exagerada, el suïcidi, irritabilitat, aïllament, agressivitat, dolors de panxa repetitius sense justificacions mèdica, ...

Aquesta categoria de trastorns clínics  cursen amb  una alteració de la relació de l’infant amb l’alimentació, els tres trastorns principals són l’anorèxia, la bulímia i l’obesitat.

Les preguntes més freqüents estan relacionades amb la pèrdua brusca de pes, l’excés de control alimentaris, el sobrepès, la voluntat de fer una dieta per aprimar, l’excés de preocupació pel cos sense justificació, ...

Aquesta categoria de trastorns clínics correspon a trastorns diferents entre ells entre les quals els problemes d’addicció, els processos de dol i les alteracions de la son.

Les preguntes més freqüents estan relacionades amb problemes per dormir, malsons, impacte psicològics d’algunes alteracions genètiques, la gestió del dolor, les mentires, ...

ALTRES ÀREES

L'avaluació psicològica és una activitat encaminada a la comprensió i solució dels diversos tipus de problemes psicològics que les persones presenten ; és sobretot un procés de recopilació , valoració i integració d'informació adreçada a prendre decisions.

L’informe psicològic escolar: d'acord amb la demanda de cada cas, informa sobre el diagnòstic i/o conclusions que responen a la demanda, ofereix un resum de totes les proves en què s'han basat i la informació que s'ha obtingut per assolir aquest diagnòstic i/o conclusions i inclou un apartat de recomanacions que pot contemplar tant recomanacions pels pares com per l’equip psicopedagògic al qual esta destinat.

L'avaluació psicològica és una activitat encaminada a la comprensió i solució dels diversos tipus de problemes psicològics que les persones presenten ; és sobretot un procés de recopilació , valoració i integració d'informació adreçada a prendre decisions.

El informe clínic o psicològic: informa sobre el diagnòstic, i inclou un resum de totes les proves en què s'han basat i la informació que s'ha obtingut per assolir aquest diagnòstic.

A través d'un estudi psicològic, d'acord amb la demanda de cada cas, s'avaluen diverses funcions i processos constitutius de la estructura de la personalitat, que inclouen entre d'altres: la capacitat i rendiment intel·lectual, recursos cognitius, processos ideacionals, interessos i aptituds variats, l'estil de la relació interpersonal, to afectiu predominant, formes de la demanda i expressió de l'afecte i el control dels impulsos, mecanismes de defensa, així com característiques de la integració de l'autoconcepte i la identitat. Igualment, pot incloure un diagnòstic.

El peritatge infantil contestar de forma clara  i senzilla a la pregunta pericial fent constar que la conclusió es refereix al moment en què es realitza i proporciona al jutge una informació rellevant , fonamentada i comprensible, per a assessorar en la presa de decisions amb relació amb la demanda.